En Benjamí i el semàfor que mai no es posava verd

Amb una estètica que té com a referents el còmic i els dibuixos animats –alguns mecanismes recorden els enginys de l’Inspector Gadget–, Toni Sans i Rubèn Montañá han construït una novel·la a partir del misteri que envolta un semàfor que està sempre roig i que dificulta tant la vida del jove Benjamí que decideix endevinar el motiu d’aquesta anomalia. El xaval topa amb una organització secreta que vetlla per la pau i l’ordre, a la qual es veu obligat a ingressar. Alhora, comencen a passar coses estranyes al seu voltant: apareix Inders, un nou supermercat que fa que tothom perda el seny; fins i tot la mare de Benjamí, que es torna boja comprant fins al punt de perdre el pis i d’haver d’acceptar la generositat de Mrs. Teaspoon, la portera britànica que els acull al seu habitatge. Pas a pas, Benjamí i l’agent Zero a l’Esquerra desmunten un complot que hauria convertit els habitants en compradors compulsius i els hauria condemnat a la misèria.

Més enllà d’algunes solucions tipus deus ex machina com la píndola amnèsica, l’aspecte més inversemblant és potser la banalitat amb què es tracta la desaparició del pare, circumstància clau en la vida d’un nen. Sense aportar gran cosa al gènere de detectius, En Benjamí i el semàfor que mai no es posava verd és una història senzilla que ha merescut el XXXV Premi de Narrativa Infantil i Juvenil Guillem Cifre de Colonya.