En Bernat detectiu i els catorze biberons

De llibres de nens detectius en tenim les biblioteques plenes… però no n’hi ha tants adreçats a lectors menors de tretze anys i d’autors catalans. Llauradó, amb cert bagatge com a novel·lista, s’estrena en el gènere. El text és de lectura fàcil i fluida, sense entrebancs ni dificultats, però malauradament ni l’argument ni els personatges no estan a la mateixa altura. El cas a resoldre és escabrós en relació amb l’edat lectora (subhastes de nadons), i només se suggereix perquè, al cap i a la fi, el narrador és un nen! Aquesta indefinició, però, redueix la trama a entrar en un casalot i fer fora una dona dolenta sense entendre’n les raons, ni tan sols al final, amb la conclusió dels fets. Els protagonistes són irregulars, perquè tot i actuar de manera coherent al llarg de la història, acumulen tòpics en la descripció i caracterització (nen malalt amb un excés de detalls en relació amb la malaltia, bessons entremaliats, iaies modernes…). Per contra, convida a ficar-se en l’aven-tura el fet de descriure un lloc proper i unes circumstàncies identificables per als lectors (estiu, calor, cangur, amics, ordinador…). Malgrat tot, la novel·la és només un primer intent i cal seguir treballant.