En Cactus

En Cactus ens empeny a qüestionar novament certs aspectes d’un tipus de llibre que ens acorrala en una alcassaba de bones intencions. Les autores —ambdues provinents de l’àmbit docent i pedagògic— tenen per objectiu promoure la idea que cal conèixer i entendre’s a un mateix per acceptar-nos tal com som (i, compte!, perquè algú altre ens pugui acceptar de tornada), i per fer-ho es recolzen en el personatge d’un petit cactus capficat per la creença que les seves punxes l’allunyen de poder compartir la vida amb un altre ésser.

Caldria preguntar-se si el tema, tal com es planteja, amoïna els infants de l’edat a qui sembla anar dirigida la història o si deriva d’un conflicte més aviat adult. També seria interessant repensar per quin motiu fabriquem aquest tipus de producte en el qual delegar problemàtiques que, al cap i a la fi, només podem pal·liar revisant la manera com els mateixos adults criem i eduquem la quitxalla.

Al marge d’aquest debat, observem que la literatura és plena de narracions de tints morals i ensenyances vitals, però recordem que l’art no només té a veure amb què es diu, sinó en com es diu i les portes que ens insta a obrir.

Si comparem l’àlbum amb el conte popular El petit avet obtenim, si fa o no fa, el mateix missatge, però la distància queda al descobert: El petit avet es nodreix de símbols que permeten una major profunditat en la interpretació inconscient dels seus elements, manté una estructura i un ritme narratiu harmònic, i unes imatges poètiques prou potents per acompanyar-nos durant tota la vida. Mentrestant, En Cactus navega en la superfície amb escenes que grinyolen, pretenent apuntalar la confiança dels infants a través de dibuixos «bufons» (amb un Robert Garcia desaprofitat si ho comparem amb la seva faceta de cartellista), i la de les famílies amb la simplificació del procés vital mostrat, on les conseqüències, els errors i la troballa final són ràpides i no suposen grans riscos, tot fent entrar amb calçador i de passada altres temes, com l’addicció a les pantalles.

En destacaríem, això sí, les pàgines dedicades a la utilitat de les espines del protagonista i les il·lustracions que n’imaginen altres funcions en clau humorística, interessants per propulsar la curiositat dels menuts.

Àlbum i altres relats il·lustratsFantasiaPsicològica