En Caratallada i els altres

En Jan és un noi de dotze anys espantat fins al moll de l’os per l’excursió a la Muntanya dels Dos Forats. Quan a causa d’una tempesta ell i uns quants amics s’han de refugiar en una cova, tot sembla indicar que els seus pitjors malsons s’han de fer realitat. Els esdeveniments, però, acabaran desenvolupant-se de manera molt diferent. La nit, salpebrada d’històries, els farà conèixer un passat molt present en les seves vides (la guerra, la por, les aparences, l’enyor…), i un present del qual tot sovint no gosen parlar amb total sinceritat. La intenció és bona, i el missatge val la pena (hi ha tot un ventall de grisos entre el blanc i el negre, especialment quan es tracta de persones); llàstima que el resultat, tot i que a estones emociona, no acabi de convèncer. La història està llastada per uns personatges que no acaben de ser creïbles (només se salven els adults), un principi feixuc i un final on tot va massa ràpid. Les diverses històries també són un pèl insípides, potser per haver volgut tocar massa cordes. Es mereixia aquesta novel·la el Premi Guillem Cifre de Colonya? Amb això dels premis, ja se sap: el jurat és sempre qui té l’última paraula!