En Felip Marlot, els drons i els sensellar

L’any 2013, l’estimat Josep Maria Aloy escrivia al Núvol sobre la figura d’en Felip Marlot: «Felip Marlot, detectiu privat, intuïtiu, tendre, senzill i ple de sentit comú. Ingenu i sincer a estones i xerraire i noble en tot moment. Un antiheroi amb molts dels tics de Joaquim Carbó, el seu creador. Una veu clara i crítica que esdevé, sense proposar-s’ho, portaveu de la consciència col·lectiva de la nostra societat», una definició exacta i sincera del que ha suposat i encara suposa la figura d’en Felip Marlot en l’obra de Joaquim Carbó (Caldes de Malavella, 1932). Aquest jove investigador, del qual es publicà el primer títol de la sèrie l’any 1979 amb el títol d’En Felip Marlot (Publicacions de l’Abadia de Montserrat), ha esdevingut tot un alter ego de l’autor, a imatge i semblança d’en Flanagan per a Andreu Martín i Jaume Ribera o de la Carlota per a Gemma Lienas. 

Aquesta vegada en Felip Marlot, més que investigar o descobrir els culpables d’algun cas singular, ens ofereix un text on va enfilant petits successos que han despertat l’interès de l’investigador units, un rere l’altre, a través d’un singular cas relacionat amb la voluntat de robatori per part d’uns mafiosos d’un prototip de dron. Aquest cas, que fa de columna vertebral, és però atès especialment per una mossa d’esquadra, la Clara, de qui en Felip està tot enamorat i on ell pren un paper secundari. 

L’obra, més que un cas com un cabàs, té un deix de testimoniatge per part d’en Marlot que ens endinsa en diferents successos de la seva vida, alguns relacionats amb la seva feina d’investigador i d’altres de clara denúncia social, que s’escolen pels nostres ulls com l’aigua. La seva lectura, en tot moment plaent, ens va submergint en les singularitats i a voltes hilaritats dels casos que ha viscut el nostre protagonista. En llegir aquest títol es té la impressió que és més un llegat, un testimoni d’una retirada anunciada on en Felip se’ns ha fet adult i guaita la realitat des de la distància. Una lectura que és, com glossava Aloy, portaveu de la consciència col·lectiva de la nostra societat.