En Galceran i les marietes.

La pluja esborra les pigues de les marietes. Per recuperar la seua aparença habitual, els insectes demanen ajuda al ratolí: potser sabrà pintar-los-les de nou amb la punta de la seua cueta sucada en tinta de calamar. Però el mamífer no reïx a dibuixar els rodolins amb aquest pinzell improvisat. Finalment, serà amb el joc de dòmino de Galceran que aconseguiran tacar-se de nou la closca de puntets negres. Aquest és un llibre d’animalets que s’ajuden entre si per resoldre una situació problemàtica. Però la història, si bé manté l’estructura mínima de plantejament, nus i desenllaç, resulta fluixa, sense espurnes enginyoses, banal.
També les il·lustracions, tan importants en aquestes obres per a primers lectors, són excessivament rígides, tòpiques, inexpressives.