En John Garfield en territori xeiene

En aquest breu Bildungsroman hi trobem ecos de Tom Sawyer, de relats de fantasmes, de l’Illa del Tresor i sobretot del western cinematogràfic. Dos germans orfes, en John i la Martha, emigren a l’Oest per assolir una vida millor. Durant el viatge descobriran sobretot que les coses no són com els han dit: la tia amb qui havien d’anar a viure és una fanàtica maltractadora, mentre que els indis, lluny de ser salvatges, adopten els germans i els tracten amb benevolència i rectitud. Gràcies a l’educació que els donen, els infants són proveïts d’eines morals i pràctiques per sobreviure en un món on els salvatges de debò tenen la pell pàl·lida. Una història ben escrita i resolta, de la qual s’intueix una represa en clau marinera, però en què potser costarà d’entrar per la barreja de gèneres i per la previsible falta de referents culturals del públic, que no deu saber gaire de la guerra civil nord-americana ni de l’èpica de la conquesta de l’Oest. Tanmateix, és bo que als lectors els arribi el punt de vista legítim, el dels desposseïts per la força.