En la línia dels tres punts

Si fem un repàs a l’obra d’Alapont trobem dues cla-res tendències: novel·les d’humor estripat per una banda i novel·les realistes de temes punyents tipus maltractaments, etc., per l’altra. Personalment penso que les seves millors obres són justament les que segueixen la via humorística.
En aquest cas, l’autor ha optat per combinar les dues tendències, de manera que ens descriu com es viu un divorci dins una família, sense escatimar moments de tristesa i decepció, però amb un to que, tot i no ser còmic, sí que resulta entranyable i lluny del dramatisme postís o didàctic que prenen a vegades les novel·les juvenils realistes.
Alapont utilitza dos germans, un nen de sis anys i una noia de dotze, per mostrar com cada edat viu el divorci a la seva manera. Apareixen de passada els sentiments dels pares i també el paper que hi juga la família.
Un text senzill de forma i estructura però que, en canvi, fa un bon retrat dels sentiments dels protagonistes.