En Miquelet i les formigues

L’indiscutible valor literari de Joaquim Carbó continua donant proves d’una producció incessant. L’autor ha tocat molts registres, i tots amb encert: tant ens embarca en aventures trepidants, com en relats breus amb final maliciós, com en històries amb tesi de llarg abast. I també ens demostra que pot condensar una acció senzilla,alentir el ritme, prescindir de personatges superflus i observar detingudament una anècdota aparentment intranscendent.
Aquest sembla l’objectiu d’aquest conte, en què el petit protagonista observa els entra-i-surts d’un formiguer a l’estiu, un tema propi d’històries naturals, d’observació del nostre medi. Tanmateix, Carbó hi posa un cert toc oriental, ja que en l’observació del petit hi ha contingut el temps, l’espai i l’univers sencer.
Per a l’edició s’ha fet una opció planera, que té molt en compte la funcionalitat lectora: cal·ligrafia de lletra lligada, compaginació convencional, i unes il·lustracions que subratllen el costat quotidià i tendre de la història.