En Mongomeri i el bosc cremat

La descripció d’en Mongomeri, «un gran danès gris», «llargues potes, pèl curt i brillant», «caminar pausat i elegant», que encapçala la narració, ho fa així, de manera clara i pausada. Una tranquil·litat aparent, ja que el lector no trigarà a veure’s abocat a un remolí on la profusió de personatges el deixarà sense alè i tal vegada confús. Tampoc hi ajuda la diversitat de discursos, com el de les cartes que s’adrecen el Mongomeri i la seva mestressa, els quals, si bé trufats de sobreentesos divertits, ens semblen de difícil comprensió. L’autora, que coneix bé els infants d’aquesta edat, sembla haver-se deixat endur per l’entusiasme que li aporten les activitats de narradora i dinamització de la lectura. No és que trobem a faltar la tendresa i el sentit de l’humor d’altres relats seus com Gri grill i altres animalades (2006), o L’Arca Iris (2006). En la present aventura, que s’encamina a favor de la conservació del medi, hauríem demanat alentir el tempo i l’allau de personatges, convençuts que el missatge que vol transmetre hauria arribat als infants amb més contundència i, de retruc, hauria afavorit la comprensió lectora.