En Pere dels 7 secrets

Vet aquí un elogi als cangurs, avis, tiets, i coneguts de confiança que enriqueixen el creixement d’un infant. En Pere dels 7 secrets neix amb la voluntat de visibilitzar i reconèixer la tasca de la xarxa de cuidadors d’una família des d’un punt de vista íntim i jocós.

La reconeguda Cristina Losantos, amb l’ajuda d’Aurora Ballester, que n’ha adaptat el text, ens presenta el Pere i els set adults que el cuiden quan els pares no se’n poden fer càrrec. Amb dues dobles pàgines dedicades a cada un i una estructura repetitiva, el protagonista ens resumeix, primer, el què, el qui, i el com de cada personatge: la Maria, per exemple, que és la cangur, és l’escollida quan els pares surten a sopar o al teatre; en canvi, a la Lola, verdulera i amiga de la mare, només s’hi recorre quan ella ha de sortir a fer un encàrrec. 

Tot seguit, a la banda dreta, el narrador reprodueix les instruccions dels pares a la criatura i als cuidadors, que generalment tenen a veure amb el fet que sigui un bon minyó i no malcriar-lo, respectivament. L’element estrella de l’àlbum es troba darrere les solapes d’aquesta pàgina, que revelen els moments més emblemàtics —tots desconeguts pels pares!— de l’estada amb els cangurs.

Losantos proposa una reflexió poc explorada a la literatura infantil sobre les complicitats compartides més enllà de la família de primer grau. Amb un llenguatge fresc i proper que ens submergeix en el món del protagonista i unes il·lustracions innocents ben expressives, En Pere dels 7 secrets ens convida a passar la pàgina alhora que ens delecta en els detalls minuciosos del traç de l’autora. Val a remarcar l’enginyós ús dels desplegables, no només com a elements dinàmics o embellidors, sinó com a peces fonamentals per al desenvolupament narratiu. 

És per això mateix que sap greu que l’editorial hagi descuidat un parell de detalls de correcció i maquetació: primerament, la falta de punts i a part en els diàlegs que es refereixen a les instruccions dels pares, i en segon lloc, l’ús de les guardes del llibre —les quals no haurien d’incloure elements amb pes narratiu— per desenvolupar-hi la introducció i la reflexió final. Si bé es podria argumentar que aquestes dues pàgines són les úniques on el Pere no ha d’amagar cap secret, la realitat és que el resultat és un text abrupte que transmet una planificació pobra. 

Sigui com sigui, el nou treball de Losantos és excel·lent per encetar una conversa amb els infants sobre els diferents models i logístiques familiars.

Àlbum i altres relats il·lustratsHumorRealisme