En Plora Miques i els animals.

En Plora Miques, pel fet de no parar mai de plorar, es va convertint en un noi solitari, capaç d’entendre’s només amb petits animalons.
El cap de la tribu, preocupat, l’expulsa temporalment perquè trobi el seu camí. Això el porta a conèixer el cavall, de qui en Plora Miques acaba sent esclau; i el llop, el qual és capaç d’ensinistrar per dominar el cavall i acabar la seva esclavitud.
Dir a aquestes alçades que el llibre està ben escrit és gairebé una obvietat. En Joaquim Carbó té un amplíssima obra que l’avala. La prosa és correcta, clara, fluida, amb bon control del vocabulari.
El procés que segueix en Plora Miques per fer del llop un company és clar, l’enginy del noi per aconseguir la llibertat també és clar. Però no ho és la manera com el cavall el converteix en esclau. També està poc desenvolupada la capacitat del noi per entendre’s amb animals, una idea que en principi crea expectativa.
L’ofici de l’autor aconsegueix una narració d’un cert interès, amb bon ritme en l’acció, clara i efectiva, i ben seqüenciada, malgrat no estar dividida en capítols.