En Robi i els pardals

Camp i ciutat no són antagònics sinó complementaris. Aquesta és una de les idees que ens transmet aquest text de Joaquim Carbó, en el qual en Robi, un noi de ciutat que s’està al poble on passa les vacances, Morvià, exposa un desig que als seus amics del poble els sembla, d’entrada, una rucada: fer-se amic dels pardals i que li vagin a menjar a la mà.
Aquest desig, que a l’un li sembla tan normal i als altres tan esbojarrat, és l’eix vertebrador al voltant del qual l’autor explica una història de col·laboració, complicitat i tolerància. Parlant, la gent s’entén, i amb bon humor es resolen moltes coses.
Però no tot és tan rodó: la història crea una expectativa que finalment no s’acompleix i queda curta. Un final massa abrupte deixa el lector una mica desorientat.
Molt adequades les expressives il·lustracions de Francesc Rovira, que reforcen el to fresc del text i l’agilitat de la història.
El text va seguit d’unes planes informatives sobre els pardals i d’un breu vocabulari que ajudarà els lectors a entendre’l plenament.