En Roger i el xoriguer

En Roger, com cada estiu, va a passar uns dies a casa del seu oncle que treballa en un centre de recuperació d’aus. Aquest cop, però, quedarà en el seu record com l’estiu del xoriguer. Un pagès els porta un xoriguer ferit i en Roger segueix la cura de l’ocell fins al moment final: el dia d’obrir la gàbia i volar cap a la llibertat. De fet, a les primeres pàgines ja sabem el final de la història i només una petita sorpresa (que la contracoberta ja s’ha encarregat de desvetllar) fa que el relat no sigui tan previsible. El moment clau de l’alliberació queda per sempre més clavat en la memòria d’en Roger com un punt retallat en el cel blau, i aquest impacte visual ell l’expressa més tard amb paraules en forma de poema. Això és el que té de més màgic el conte, la resta és totalment previsible i, a voltes, amb un llenguatge un pèl ensucrat.
Les il·lustracions, retrats dels personatges sobre fons neutre sense paisatge, aconsegueixen dotar de més força la història narrada.