En Roman i la guerra

Una terrible guerra civil assota el país d’en Roman, un noi de tretze anys que es queda sol al món quan un bombardeig esfondra casa seva, i entre les runes queden els cossos de la seva mare i la germana petita. Les rancúnies i els odis entre la població, que suscita qualsevol guerra, no fan més que complicar les coses. Però l’autor, que no amaga el seu tarannà pacifista ni les ganes de transmetre’l, ha triat passar de puntetes per damunt dels horrors —cada cop que hi ha un desastre, la conseqüència queda de seguida matisada per una acció d’ajuda entre persones diverses i en Roman, o entre ell i un jove que tot i ser mal vist per una suposada discapacitat això no els priva de lluitar amb dents i ungles pels infants desvalguts que se’ls apropen.
Sorribas es manté fidel a la seva trajectòria de valorar el concepte grup, vegeu si no: El zoo d’en Pitus, El viatge al país dels lacets…, per damunt de l’indivi-dualisme. La senzillesa amb què explica les històries, qualitat destacada en els seus llibres, com si allò que hi passa fos el més natural del món, aconsegueix que el lector s’hi trobi i sense adonar-se’n, es faci còmplice, participi dels problemes que assetgen els protagonistes i minimitzi o passi per alt la relativa senzillesa amb què se’ls resolen els problemes.