Endevinacontes

El primer que sorprèn d’aquest llibre és el seu format. Les autores han optat per una enquadernació en rústica, de mida gran (37×23 cm), i una orientació apaïsada. El llom és a la part  superior, de manera que les pàgines es passen de baix a dalt. Tota aquesta enquadernació, així com la de les guardes desplegables, té la seva raó de ser i queda plenament justificada quan descobrim la proposta que hi ha al darrere.

Tal com ens avança el títol, Endevinacontes és un joc d’endevinar quin conte s’amaga darrere cada un dels poemes narratius escrits per la xilena Berta Inés Concha i que, amb les dificultats que això suposa, Dani Espresate ha adaptat i traduït al català.

Ens trobem amb quinze dobles pàgines, cadascuna dedicada a dos contes coneguts, la majoria de tradició oral, però també alguns clàssics d’autor com Peter Pan, Pinotxo o el gegant egoista.

A la pàgina de dalt trobem, doncs, els dos poemes endevinalla, i a la pàgina de sota, una il·lustració on es barregen els dos contes i que funciona com a pista. En aquest sentit cal destacar el treball visual de la també xilena Virginia Donoso, que ja només a les cobertes ens sorprèn amb unes composicions un punt naïf, de colors vius i amb una bona dosi d’humor.

És evident que es tracta d’una obra pensada per compartir davant un grup d’infants, tant per la composició i mida del text, de fàcil lectura, com pel fet de disposar del joc textual i visual alhora. No és un llibre per llegir d’una sola tirada. De fet, si tingués un petit forat a cada pàgina semblaria un calendari, per tenir penjat a classe o la biblioteca, per passar pàgina cada setmana i jugar a treure profit de totes les propostes que ens fan les autores (al final i a les guardes) i de la recerca de les obres originals.

Com veieu, es fa difícil valorar el llibre com una peça literària per ella mateixa, perquè de seguida t’atrapa la proposta lúdica que proposa i li veus moltes possibilitats com a recurs de mediació lectora.