Eragon.

La literatura fantàstica té molt bona salut, i la llengua catalana, segons es pot deduir de la publicació simultània a l’edició en castellà d’aquestes dues obres, també. I és que amb el fenomen Harry Potter els escriptors de LIJ s’han destapat i qui més qui menys és capaç d’explicar històries fantàstiques en poc menys de dues mil pàgines. Quina capacitat de síntesi! Si a això hi afegim que els unicorns, els trolls i altre zoològic nòrdic envaeixen sense embuts la nostra literatura, ens trobem que la LIJ fantàstica juvenil està d’enhorabona, però l’imaginari nostrat, la capacitat d’explicar molt en poc i la novel·la realista van de rebaixes.
Eragon i Memòries d’Idhun són dos bons exemples d’aquesta novel·la fantàstica que navega a l’estela de Potter. Històries on realitat i ficció es mesclen en més o menys proporció, amb lluites sense fi, d’un maniqueisme desbordant, però que enganxen els lectors. I si això provoca que hi hagi joves que se sentin atrets, seduïts, viciats per la lectura, endavant les atxes! Agrair a ambdues editorials la valentia que ha pogut suposar l’edició d’aquesta tipologia de llibres que fa un temps, per a algú, podia semblar inapropiada per a la LIJ catalana.