Ermengol el Salat.

Aquí tenim la història d’un rei que vivia en un país voltat de muntanyes, però que estava boig pel mar. Tant és així, que va ordenar que els seus servents li anessin omplint un fossar d’aigua salada per banyar-s’hi i contemplar-la. Amb aquestes dèries, és clar, el reialme anava de mal borràs, i els seus súbdits pensen una estratègia per casar-lo i que recobri el seny, ni que sigui una mica.
Una bona idea argumental, que recupera personatges tipus dels contes populars o clàssics: el rei capriciós que cal fer entrar en raó, la sireneta que renuncia a la cua per amor… El rei i la seva obsessió marítima resulta un personatge simpàtic. Però potser el relat no acaba de donar tot el joc possible: hi ha situacions una mica lentes i repetitives –tot el començament– i, al contrari, algunes que es resolen en un no res –per exemple, la identitat de la sirena que encisa Ermengol–.
Els dibuixos són divertits, potser una mica massa decantats cap a la caricatura.