Es busca nou capità

El capità del Mar blava s’ha refredat, per tant ha de romandre a la cabina, i prendre-hi xarop i una sopeta. Els altres tres tripulants en busquen, doncs, un de nou que, a més de comandar la nau com toca –que no tinga por de les tempestes i sàpia llegir les estrelles–, cante havaneres, «que porti espasa i pegat, / mitjons blaus i una llaçada, / i al barret fet de vellut, / una ploma cargolada!». Així, pàgina a pàgina, i en vers, els joves mariners afegeixen un enfilall de característiques fins que, per fi, apareix el nou cap «amb xandall i davantal», amb vambes i despentinat. Guardant les distàncies, però amb referents tan il·lustres com Allà on viuen els monstres de Maurice Sendak, Mercè Canals juga amb un espai fantàstic, imaginat pels grumets –el vaixell, els peixos, la mar…– i l’espai real –caixes de cartró i animalons de peluix– que només apareix en l’última escena, quan el pare, finalment, porta el berenar als xiquets, això sí, mig disfressat de pirata.

En les il·lustracions –de figures esquemàtiques, però expressives i de colors vius– Mercè Canals incorpora un gat que, a més d’observar i dialogar amb les accions dels nens, travessa amb tota naturalitat la frontera del vaixell imaginat a la realitat del menjar. Un llibre senzill en què la representació plàstica permet pujar un grau més la complexitat narrativa per a primers lectors.