Es busca!

L’editorial Zahorí, coneguda pel seu exquisit treball en la tipologia d’àlbums de coneixement, ja fa temps que explora les característiques del llibre joc amb la seva col·lecció d’Escape Books i altres propostes de lògica com la sèrie Enigmes. Amb Es busca! va un pas més enllà, utilitzant les possibilitats del llibre com a objecte per generar un nou joc d’investigació.

Les regles del joc s’expliciten només obrir el llibre quan en Pablo Acosta es dirigeix al lector de forma directa, encomanant-li la missió de resoldre una desena de misteris de caire detectivesc. A diferència d’altres propostes, l’enquadernació i el disseny d’aquest llibre participen de la naturalesa del joc i la seva resolució. Les pàgines es divideixen en quatre retalls combinables entre si: a les pestanyes de l’esquerra hi trobarem l’explicació del cas i les pistes que ens ajudaran a trobar la solapa correcta. A les de la dreta hi veiem les parts dels rostres dels sospitosos —cap, ulls, nas i boca— i, en cadascuna, una lletra. Un cop trobada una solapa aconseguim la pista següent fins a completar tot el retrat del personatge implicat i el seu nom. L’humor caricaturitzat de les il·lustracions de Julio Antonio Blasco, artista multidisciplinari que ja ens ha convençut de la seva versatilitat en diverses ocasions, amplifica el caràcter lúdic i juganer de la proposta. L’estructura de tots els casos és la mateixa i, malgrat la seva senzillesa, les pistes defugen la banalitat i ofereixen riquesa lèxica i expressiva.

Les pestanyes combinables, tan emprades per conformar éssers estrafolaris simulant la tècnica del cadàver exquisit (en obres com Monstruari culinari o Animalario universal del professor Revillod), pren un caire enginyós i original en utilitzar el recurs com a retrat robot en un primer joc de caràcter policíac. L’enquadernació sembla —al meu entendre i estant subjecte a equivocar-me— una fórmula nova al nostre país, ja que aconsegueix fer els talls de la pàgina fent servir únicament l’encunyació, sense necessitat de relligar-les amb anelles o espirals.

Cal destacar el caràcter autocorrectiu del joc; l’última pestanya indica el nom del malfactor, que pot comprovar-se amb les lletres de la composició final, de manera que l’infant s’adonarà per ell mateix de si ha resolt el misteri i, si no és el cas, podrà desfer el camí per descobrir en quin punt ha errat. Els nens i nenes que ho vulguin també podran jugar a crear nous rostres i provar noves combinacions alfabètiques passant per alt les indicacions, i fins i tot hi haurà qui vulgui inventar el seu propi misteri. Per tant, es tracta d’una proposta expansiva, de múltiples lectures, que apel·la a la creativitat i resta oberta a nous usos.