És fosc!

L’anècdota d’un infant que queda sol a casa mentre espera la tornada del seu pare serveix a l’autora per fer una novel·leta de deu capítols escrits amb molta cura. Tanmateix, potser a un lector xic poden semblar-li massa pàgines i capítols per a tan poca anècdota, ja que de fet es nota com l’estructura de l’obra es repeteix i s’allargassa fins arribar a un final tan feliç com previsible. Llàstima, perquè, altrament, la seva lectura es deliciosa pel que fa al treball de llengua.
El treball d’il·lustració, a càrrec de Cifré, aconsegueix recrear l’atmosfera de tensa espera del protagonista, del qual, per exigències del guió i a manca d’altres personatges, ha de repetir l’expressió molt sovint. Donades les característiques dels suposats adversaris (a raó d’un per capítol) l’il·lustrador també es veu obligat a ser explícit en excés, ja que disposa de massa pàgines per fer-lo sortir. De manera que allò que hauria pogut ser un correctíssim conte breu esdevé un llibre llarg com un dia sense pa… o com l’espera del retorn del pare