Espaguetti Miu

D’infants que volen adoptar un animal n’hi ha uns quants en la literatura infantil. En aquesta ocasió, però, ni tan sols sabrem què passarà un cop el gat sigui a casa i la Clara se n’hagi de fer càrrec. L’autora no vol alliçonar els infants sobre el compromís de cuidar un animal domèstic. Per a ella, és més important descriure’ns la trobada entre els anhels i les il·lusions del gat i de la protagonista.
Tot i que l’editorial ha optat per ometre-ho, Espaguetti Miu és la reedició, amb alguns petits canvis estilístics, d’una obra de La Magrana de l’any 1995, il·lustrada en aquella ocasió per Marta Balaguer. Potser cal dir als editors que no ens fa res que es reeditin textos com aquest. Ben al contrari. La bona literatura no passa de moda, i el text de Maria Barbal és un exemple de com una petita història, una anècdota gairebé, pot assolir gran densitat literària gràcies a la riquesa del llenguatge.
Pel que fa a la nova il·lustració, simplement per la diferència d’estil, l’obra ha guanyat elegància però ha perdut cert moviment i vivacitat.