Estanislau del nas blau i l’ascensor a la Lluna

Com és sabut, la suspensió de la incredulitat és la via per la qual podem llegir ficció sense qüestionar-nos a cada moment si allò realment ha pogut passar així. Doncs bé, amb Estanislau del nas blau i l’ascensor a la Lluna ni tota la suspensió de la incredulitat del món és suficient per empassar-te la història d’aquest valent ratolí que vol esbrinar si la Lluna és feta de formatge.

Jair Domínguez, periodista, guionista i autor de novel·les de literatura adulta, s’ha sumat a la llista dels que s’atreveixen amb la literatura infantil, potser menystenint el repte que suposa. Hi ha barrejat uns elements aparentment infal·libles —fantasia, humor, absurditats, aventures i personatges animals— per generar una història rocambolesca, amb incongruències, que porta el lector a preguntar-se tot sovint com pot ser que els fets se succeeixin d’aquella manera.

El protagonista és l’Estanislau del nas blau, un ratolí de família de funcionaris (repetidament ridiculitzats pel narrador) que vol explorar món com alguns avantpassats més agosarats. Concretament, té un objectiu clar: comprovar que la Lluna és feta de formatge, tal com ha llegit en un llibre. Per aconseguir-ho, haurà de superar diversos obstacles i perills fins a pujar al satèl·lit i ratificar-ho.

El text, mancat de cap voluntat literària, s’hauria beneficiat d’una bona tisorada, ja que tot sovint ocupa la meitat de cada pàgina. Tot i així, la maquetació és prou diversa gràcies a la varietat de les il·lustracions de Sol Domínguez, que són millors que el text, malgrat que només l’acompanyen sense afegir-hi gaire més informació ni interès més enllà d’algun toc d’humor i originalitat puntuals.

Si bé és cert que Estanislau del nas blau i l’ascensor a la Lluna podria generar expectació pel nom conegut de l’autor i per les emocions que promet el text de la contracoberta, el regust final és clarament decebedor.