Estel estel·lar.

Qui no ha volgut tenir la capacitat d’endevinar el pensament dels altres o d’aprovar assignatures sense estudiar? Això li succeeix, a la protagonista, a qui l’origen extraterrestre dóna poders per rescabalar-se del menyspreu d’unes companyes, que poden equiparar-se a les germanastres del conte. Perquè aquesta obra és com una posada al dia del mite de la Ventafocs, transformant la noia fleuma en una noieta amb enginy. La madrastra ha estat substituïda per una mare soltera molt ferma. La fada no existeix, a no ser que l’ex-traterrestre que visita l’Estel se’n pugui considerar un succedani, donat el consell de fer servir les facultats per fer el bé. Fins i tot hi ha la festa, d’on l’Estel ha de marxar precipitadament. Els personatges són esquemàtics i alguns prescindibles. L’acció, per altra banda, és àgil i està ben narrada, en la variant occidental i amb el llenguatge típicament juvenil.
Les il·lustracions interpreten fidelment el text i pel seu atractiu es mereixerien ser a color.
Una lectura amena, recomanable per als qui pateixen complexos causats pel físic.