Estimat Vladi

Estimat Vladi ens explica la història d’una amistat entre un nen i una nena des que comença fins que un any més tard, a causa d’un trasllat, passa a ser una amistat per correspondència.  

L’autora, Núria Pradas (Barcelona, 1954), opta per jugar amb l’estructura del relat intercalant escenes que tenen lloc en dos moments temporals diferents. El present el coneixem llegint les cartes que la Martina escriu al seu amic Vladi quan aquest se’n torna a Rússia, entre setembre i desembre de 2019. El passat ens arriba amb la veu d’un narrador en tercera persona que ens parla de què va viure la Martina durant el curs anterior: el viatge de feina dels pares, la convivència durant sis mesos amb l’àvia que no coneixia, el desencís amb la seva millor amiga i, finalment, la trobada amb en Vladi.  

Aquesta estructura ajuda a bastir una mica més la història, perquè tot i que flueix molt bé i es nota l’ofici de Pradas posant en joc conflictes quotidians d’àmbit familiar i escolar, els lectors més bregats la trobaran potser una mica previsible.

Es toquen de passada temes interessants com la relació àvia-mare-filla, o la importància de saber escollir els amics, però malgrat que la història és correcta, en conjunt li falta certa tensió. Diria també que en alguna de les cartes, com al final de la primera, hi ha informació sobrera, no lògica, inclosa clarament per informar el lector.

La part d’il·lustració és una mica justa i potser hauria estat una bona idea donar més protagonisme a la part epistolar, jugant visualment amb el format de les cartes, mostrant les fórmules tant d’inici com de tancament de manera més destacada.