Estiu a Esmirna.

Aparentment és un diari personal, però quan avancem la lectura ens trobem amb un dietari de viatge que narra un intercanvi escolar d’una adolescent de Barcelona a la ciutat d’Esmirna (Turquia). Quan l’acabem, sabem que hem tingut a les mans una narració que ens ensenya la tolerància amb d’al-tres formes de cultura, de vida i d’ideologia a través del co-neixement dels costums i els sentiments, i de l’acceptació de les diferències. El fet que en l’intercanvi coincideixin estudiants de diferents ciutats europees dóna joc a l’autora per mostrar diferents maneres de sentir. A pesar de la informació de caire històric i social (com ara, les explicacions sobre la història de Turquia, la influència de la religió en la vida quotidiana) o de caire actitudinal (com quan es mostren els problemes que apareixen en la concepció diferent de les relacions entre homes i dones) s’hi aconsegueix una certa intriga a través de les relacions entre el grup d’estudiants.