Et diran que llegeixis, Bernat

Construir un llibre amb els escrits esparsos i difícils d’aconseguir pel lector és sempre un servei extraordinari. I molt més quan l’autor és un estudiós amb la capacitat i productivitat de Josep Maria Aloy, potser un dels crítics més atents a l’ac-tualitat de la literatura infantil i juvenil catalana. L’obra s’organitza en diferents capítols dedicats a diverses qüestions: els clàssics actuals de narrativa, amb bones fitxes crítiques que construeixen un cànon particular; reflexions sobre diversos autors (Carbó, Vallverdú); panorames literaris (les illes) o gèneres menystinguts (poesia, teatre). Una reflexió final dóna sentit i coherència al conjunt.
La intenció de l’autor és convertir el seu treball en un esperó per fer lectors i un guiatge per orientar els qui l’han de fer: mestres, pares, bibliotecaris, llibreters. És per això que les reflexions en segona persona són adreçades al seu fill i a tots els qui, com ell, han de convertir-se en lectors. Un petit suggeriment: hauria estat interessant indicar la data i el lloc de publicació dels textos d’origen que han donat peu al present llibre, utilíssim per a tots els col·lectius que estaven en la memòria de l’autor.