Eva i el bosc

L’Eva ha anat d’excursió amb l’escola, es distreu i es perd.
«No va posar-se a cridar, ni va desesperar-se, ni va començar a córrer cap aquí i cap allà com fan les criatures quan es perden. Va respirar fondo, es va posar ben posada una bossa de roba que duia penjada en bandolera, va netejar la pedra amb una fulla i, com hem dit, s’hi va asseure.»
Tipa d’esperar, comença a explorar l’entorn i inicia un recorregut en solitari pel bosc on coneixerà personatges de tota mena que li narraran vivències, angoixes, desigs… cosa que l’obligarà a fer-se preguntes i mirar-se diferent moltes de les coses de la seva quotidianitat. Al final retroba els companys, i allò que havia estat un llarg recorregut és en realitat només mitja horeta.
La història està ben escrita, amb moments interessants i intensos, però en general hi manca ritme i resulta un punt repetitiva. L’Eva forma part de la galeria de criatures que passa per tots els perills del bosc i coneix tota mena de gent estranya i només té ganes de plorar, però s’aguanta, en un moment en què es pela el genoll.