Farinetes, sisplau!

No són pocs els intents d’acostar les rondalles a nous públics: recontes, transmediacions artístiques, o reimaginacions de tota mena. Aquest cop, ens trobem amb una barreja (o, com dirien en anglès, un mashup) de la mà de la poeta i escriptora britànica Laura Mucha i del francès Marc Boutavant, que firma, entre d’altres, les il·lustracions de Gos Pudent (Blackie Books). 

A Farinetes, sisplau!, l’Os Melós —l’Os petit de La Rínxols d’Or— es disposa a acabar l’última pàgina del llibre que està llegint, quan, de sobte, la Rínxols d’Or truca a la porta de casa per demanar-li un bol de farinetes. Feta la feina, i amb la jove encara a la cuina, l’Os s’esmuny per acabar la tasca pendent, però resulta que la Caputxeta Vermella també les vol tastar. La frustració de l’Os creix a mesura que un seguit de personatges de contes de fades es planten a la porta de casa seva, i tantes són les ganes que té d’acabar la lectura que quan es presenta una àvia sospitosament peluda no li fa cabal.

La narració es planteja amb una estructura acumulativa que no falla mai en primers lectors, i té un desenvolupament argumental excel·lent. Val a remarcar, també, que l’autora fa servir la metanarració, que, si bé no és el recurs més freqüent en productes per a aquesta franja d’edat, brinda una sensació de modernitat que allunya el relat d’una simple barreja de contes tradicionals.

Per altra banda, el llenguatge gràfic construeix una ironia dramàtica deliciosa en detalls com les expressions dels animals que envolten la casa, que, si bé no tots els graus de lectors arribaran a captar, es fa explícita quan arriba el llop. El que sí que queda clar és que tant l’escriptora com l’il·lustrador treballen braç a braç per posar a prova l’astúcia del lector, a qui recompensen amb referències intertextuals tant a la tradició (com, per exemple, el fet que el pare i la mare Os arreglin la cadireta blava de l’Os Melós) com a l’obra anterior de l’il·lustrador (com són les cobertes d’Ariol). 

Finalment, també s’ha de remarcar la idoneïtat de la traducció d’Aurora Ballester, que ha escollit amb gràcia els noms dels personatges —el Llop Malapell (Big Bothersome Wolf)—, així com la tria de les «farinetes» en lloc del porridge britànic, malgrat el fet d’estar limitada per les il·lustracions i depenent de la versió que es consulti; la paraula encaixa perfectament amb la tradició popular. En resum, Farinetes, sisplau!, és un exemple clar d’àlbum amb doble lectura: d’una banda, la d’un lector que pot o no haver begut del conte popular i que de qualsevol de les maneres hi trobarà una història divertida, i de l’altra, la d’un públic amb un bagatge cultural i literari ampli, que es delectarà amb els petits detalls.

Àlbum i altres relats il·lustratsHumorLiteratura de tradicióFantasia