Faules de sempre

Aquest llibre neix amb la voluntat d’esdevenir un referent en les versions de narracions d’arrel popular per a infants i té tots els ingredients necessaris per tal que així sigui. En primer lloc, el mestratge i l’experiència de les dues professores que en són editores -en el sentit que han tingut cura de la selecció i de les adaptacions dels textos- que ja és garantia de qualitat; en segon lloc la tria de la il·lustradora, que ens ofereix unes imatges de tall molt clàssic, tant en l’ús dels colors –una gamma d’ocres- com en la realització plàstica dels personatges, els enquadraments, etc. També és clàssica l’edició, elegant i sense estridències, amb un disseny sobri que recorda els bells llibres de l’editorial Joventut d’abans de la guerra, llibres que fan de bon fullejar, llegir, fruir i conservar al prestatge per a usar sovint. El volum ens ofereix nou rondalles d’animals domèstics – gallines, ratolins, paons- i silvestres –guineus, granots, formigues, pardals, etc.- de procedències diverses. Se’ns indica que algunes són faules búlgares, una és castellana, una altra sarda, una altra italiana i altres de l’aplec de La Fontaine. Tanmateix, totes són faules presents arreu d’Europa en una o altra forma. No se’ns dóna –però- la procedència bibliogràfica dels relats, cosa que els lectors especialistes haurien agraït. Les versions són lliures i estan escrites en un llenguatge sobri, directe, sense gaires concessions a l’estilística, que vol facilitar la lectura en veu alta o la narració oral a partir dels arguments. Les autores conserven la convenció faulística d’explicitar la moral final en vers –i en aquests versos l’encert és un tant desigual-, i també usen formes versificades en altres moments, com en alguns diàlegs o petites cançons. Hi ha, adesiara, alguna petita picada d’ullet a la contemporaneïtat, com per exemple quan la guineu diu que es vol menjar les gallines amb patates i quetxup. O quan es fa referència a un avió.

En conjunt, el llibre és un encert, tant per la tria dels tipus de relats –les faules avui dia estan un poc oblidades i tenen molta més presència les rondalles meravelloses-, per la senzillesa de les versions –sense pretensions però acurades-, el realisme de les il·lustracions –cada cosa és el que ha de ser, sense distorsions- i l’elegància del conjunt de l’edició. Un llibre que farà bon servei a mestres –les faules sempre donen molt de joc per a la reflexió- i també en els entorns familiars; tant en un àmbit com en l’altre pot esdevenir un llibre al qual acudir i retornar sovint, per a llegir, compartir, pensar i no oblidar.