Faules escollides d’Isop i La Fontaine

No és la primera vegada que es publiquen adaptacions de les faules d’Isop o de La Fontaine en català, i n’hi ha hagut versions francament memorables. Aquesta és una publicació d’ING Edicions, que, com és sabut, té un catàleg preferentment adreçat a mestres i biblioteques escolars, presidit per la pedagogia i el mètode Waldorf-Steiner (Steiner fou un filòsof antroposofista creador d’una pràctica pedagògica que ha arrelat arreu del món, si bé també ha generat alguna controvèrsia).

Quins són els punts forts d’aquesta nova versió de les faules clàssiques? a) El text, amb un lèxic clar i entenedor, està maquetat seguint les pautes de l’Associació Lectura Fàcil, a fi que cada línia consisteixi en ella mateixa una unitat de significació. b) Les magnífiques il·lustracions de Maria Girón, d’una lluminositat i enquadraments irreprotxables, que sempre mostren els personatges humans o la majoria de protagonistes animals de cos sencer, exigència habitual de la metodologia Waldorf. c) La presentació, adreçada als nens i nenes lectors, que exposa què és una faula.

Però quins serien els punts febles d’aquesta publicació? a) L’omissió, intencionada o no, de qui és l’autor d’on procedeix cada faula: s’atribueix a Isop? A La Fontaine? O a ambdós? O potser a un altre faulista estrenu? b) L’error de citar dues vegades un gall dindi quan es tracta d’un paó, com, per sort, demostra la il·lustració. I més si es té en compte que Isop no va poder conèixer mai un indiot o gall dindi, ja que aquesta au no s’introdueix a Europa fins després del descobriment d’Amèrica. c) La manca de citació de qui és l’adaptador o adaptadora dels textos, perquè si bé a la pàgina de crèdits es fa esment de qui ha adaptat el text a les pautes de Lectura Fàcil, enlloc no diu a qui pertany l’autoria del text. d) L’omissió o bé capgirament final de cada faula, a fi de defugir la ja clàssica i molt característica moralina alliçonadora de les faules literàries. La intenció és pedagògicament acceptable, però les faules són narracions creades per a l’educació moral dels oients, i caldria atorgar  a la literatura clàssica allò que és propi de la literatura i a la pedagogia allò que avui i ara i per a segons qui és pedagògic… i potser demà canvia!