Feliu, rei de les ovelles

En el camí d’aquell mític Per què?, aquella faula antibèl·lica del llavors soviètic Nikolai Popov i de les obres de tants dibuixants que amb tendresa i humor miren de fer metàfores de la vida real amb ninots, Olivier Tallec ens presenta en el seu Feliu, rei de les ovelles una crítica dels abusos del poder.

En Feliu és una de les ovelles que pasturen al prat quan la gran ventada hi porta una corona. En Feliu, convertit en rei, comença a col·leccionar els tics (massa) previsibles en un monarca que cada cop es farà més capriciós i despòtic…, fins a la propera ventada.

La cosa és que s’entén la idea i el desig de divertir, però es troba a faltar originalitat als continguts: només la seqüència ceptre reial / tron reial / llit reial / discurs reial / cacera / jardins reials / palau reial ocupa catorze pàgines. A banda, les imatges, sovint reeixides, de la cort de les ovelles s’acompanyen amb uns rodolins, al meu parer prescindibles, del tipus:

A palau rebria artistes genials
i amb ells muntaria espectacles brutals

Tallec, forjat en la il·lustració humorística de premsa, és un excel·lent ninotaire i un narrador visual molt eficaç. El millor de la faula, l’efecte dramàtic del final.