Fil que penja

Fil que penja és el recull de vivències d’una gata, les seves memòries escrites en primera persona. «La idea de contar la meua vida no m’ha il·lusionat mai… Ho faig per satisfer el gust dels meus amos.» I és cert que aquesta manca d’il·lusió esmentada per la gata s’entrelluca en diversos aspectes de l’obra, cosa que en fa feixuga la lectura. D’entrada, el fil conductor que és la vida de la gata es desdibuixa aviat i el llibre esdevé un seguit d’anècdotes, posades una darrere l’altra, amb l’aparent intenció d’omplir pàgines però que no afegeixen atractiu a la història.
És curiosa també aquesta forma de donar veu i pensament a un gat que, tot i formar part d’una família com a gat, actua ben bé com una persona: fa règim, somnia, fa footing, té prejudicis… Es veu en excés la mà i la veu de l’autor al seu darrere, i en aquest aspecte hauria calgut un esforç major per dotar el protagonista de la personalitat pròpia d’un gat que li donés més credibilitat.
Una novel·la que si bé no es pot dir que estigui mal escrita, sí que penso que trontolla en els fonaments.