Filets de palaia

En moltes de les seves obres, Gerald Durrell va recórrer al relat autobiogràfic i a l’humor per convertir les seves experiències vitals en literatura. Filets de palaia permet endinsar-se en moltes de les constants que travessen la seva literatura. En aquest recull de sis narracions, recuperat ara en una nova traducció de Pep Julià, l’autor transforma records, viatges i episodis viscuts en històries plenes d’enginy i d’una comicitat que continua funcionant amb una sorprenent naturalitat.

Una celebració familiar que deriva en desastre, els primers contactes amb el món dels animals, una expedició al Camerun o el record d’un amor inoblidable són alguns dels episodis que conformen el volum. Però el principal encert del llibre no són les anècdotes en si mateixes, sinó la mirada amb què són narrades. Durrell sap estirar les situacions fins al límit, jugar amb l’absurd i amb l’exageració, i construir una galeria de personatges tan excèntrics com memorables.

Però reduir el llibre a la seva comicitat seria injust. Al darrere hi ha una mirada curiosa i profundament afectuosa cap a les persones i cap als animals. Fins i tot quan retrata comportaments ridículs o situacions inversemblants, l’autor evita la burla fàcil i sap trobar, entre les febleses dels seus personatges, motius per a l’afecte i la complicitat.

En un moment en què moltes narratives semblen necessitar una intensitat constant per captivar el lector, recuperar Durrell avui és una reivindicació d’una manera de narrar basada en l’observació, el ritme pausat i el plaer d’explicar històries. Aquesta recuperació permet redescobrir una de les veus més singulars de la literatura del segle XX a través d’un recull que, tot i no ser una de les seves obres més conegudes, conserva intactes moltes de les virtuts que han convertit Gerald Durrell en un autor tan estimat per generacions de lectors.