Fill de rojo.

Un avi explica al seu nét com ell i els seus van viure la guerra civil. Parla de les morts, l’exili i la repressió que el van mantenir lluny de la mare. Recorda i es dol dels dies lluminosos, els jocs i l’escola. En la conversa s’hi intueix un canvi profund en l’esperit col·lectiu, cosa que l’il·lustrador sintetitza en l’escola de manera explícita i n’obté un resultat documental convincent.
Aquest és dels primers àlbums il·lustrats, amb entitat, que tracta aquest tema, amb un text directe i concís que s’inspira en fets reals, com és el propòsit de la col·lecció. El tipus de format fa que les històries confereixin visibilitat. I si es dóna el cas, com passa aquí en què el pacte entre els dos autors es fa explícit i s’allarga fins a les guardes, la lectura esdevé un plaer. Crida l’atenció, en la nostra literatura juvenil sobre la guerra, la passivitat que s’atribueix a les dones: «Ves quin remei» s’exclama l’àvia. Com si no haguessin estat conscients de què s’hi jugaven.
En l’aspecte formal cal lloar la síntesi històrica que figura com a colofó. La correcció de l’edició i la qualitat global del producte fan que La Guerra dels Grans sigui una col·lecció a tenir en compte.