Formigues a l’aspiradora

La parella formada per Joan Camises –Joan Rioné– i Marta Contreras ja van publicar conjuntament, i amb el mateix segell editorial, una primera història de formigues: Formigues a la cuina (2013). Amb els mateixos protagonistes, ara ens arriba Formigues a l’aspiradora. Tot comença quan el pas de les estacions comporta el retorn de les formigues a casa d’una nena. La voluntat d’eliminar-les la porta a prendre decisions força dràstiques, fins al punt de fer servir l’aspiradora per xuclar-les. La força de l’aparell, però, també s’empassa la nena, que descobreix que dins d’aquell electrodomèstic s’hi amaga un món de vida, un secret que la protagonista servarà només per a ella.

Rioné ens ofereix un nou text molt en el seu estil: poètic, gairebé màgic i amb un final únic i singular que, de ben segur, acontentarà els seus seguidors. Tot i això, l’obra no aconsegueix la profunditat i l’originalitat de la primera a causa, entre altres elements, d’una maqueta desequilibrada –com a exemple, les pàgines 56-57–, d’unes il·lustracions poc reeixides per l’arbitrarietat dels elements que hi apareixen o per la manca d’un estil coherent en tots els elements –observeu les dobles pàgines 18-19 i 24-25–, malgrat l’intent de fer una edició de luxe –tapa dura, paper de qualitat, proximitat en tot el procés de l’edició, etc.–. I és que la maduresa a voltes té aquestes coses: quan es va tocar el cel amb Formigues a la cuina, tant pel que fa a la crítica com a l’acollida per part dels lectors, ara ens hem convertit en més exigents. Sabem que ho podeu fer molt millor.