Frontera.

De tothom és coneguda la trajectòria de Jordi Sierra i Fabra: més de 250 títols publicats, guanyador de la majoria de premis literaris juvenils… I aquesta obra pro-lífica genera tot tipus d’e-logis i enveges que obliga el crític a aïllar-se de pressions externes i a valorar cada obra per si sola. Si alguna cosa ha demostrat l’autor és la facilitat per tractar els temes més actuals i plantejar-los de manera amena als joves. I aquesta fórmula, que tants bon rèdits li ha donat, la retrobem en aquesta obra: una noia marroquina que viu a Catalunya és obligada a casar-se amb un home trenta anys més gran; la noia fuig i es refugia a casa d’una amiga, on comença un important procés de reflexió interna que deri-varà cap a la transformació de la protagonista.
Però així com moltes de les seves obres les podríem titllar de fàcils, literàriament parlant, en aquesta, Sierra i Fabra fa avançar la trama a partir de veus diferents. Un trencaclosques que, tot i que no acaba de ser del tot reeixit, potser pel final poc agosarat amb relació a la resta de l’obra, ens mostra canvis que esperem derivin cap a una major experimentació per part de l’autor.