Gat i pingüí

Oriol Garcia Molsosa (La Garriga, 1987) és un escriptor que ha ingressat amb força en el panorama dels relats per a primers lectors en català. Amb Gat i pingüí, per exemple, guanyava la darrera edició del Premi Emili Teixidor. Val a dir que l’execució i la qualitat literària del text de Gat i pingüí no m’ha generat cap dubte. He trobat molt lloable la forma que l’autor té d’anar directament al gra, sense preàmbuls ni concessions, de que l’acció sigui constant i intensa al llarg del relat, i els dos personatges, més aviat antagònics, evolucionin de mica en mica cap a una ferma amistat, amb situacions ben divertides.

Però, sí que m’ha generat dubtes la proposta argumental. Un aspecte que no acostumo a comentar ja que considero que és una tria i una opció que pren l’autor. Un aspecte que acostumo a respectar, i si l’autor té la capacitat de fer-te-la arribar amb convicció encara que sigui d’allò més allunyada dels teus gustos, oli amb un llum. Però aquí, l’opció escollida m’ha sobtat.

L’autor ens presenta un gat, amant de la rutina i enemic dels imprevistos, que viu sol. De sobte, sona el timbre, i apareix un pingüí que, sense demanar permís, accedeix al seu habitatge i s’hi instal·la. Li ocupa l’espai vital i el llit, se li cruspeix el menjar, i li organitza el dia. El gat s’enfada, però no té més remei que acotar el cap, acceptar i adaptar-se a les propostes del nou i desconegut inquilí. A Gat i pingüí, l’opció escollida m’ha inquietat. M’he sentit al davant d’un personatge okupa, d’un assetjador. I d’un altre personatge assetjat, sotmès, i conformat amb una realitat que és imposada i per tant no desitjada, encara que per sort, aquesta vagi canviant cap a bé, en positiu.

Amb la mirada innocent d’un infant, possiblement, gaudeixes de la història i ja està. Res més. Amb la mirada contaminada d’un adult, i amb la realitat que vivim, m’ha sobtat, m’ha remogut i m’ha generat algun dubte. 

Pel que fa a les il·lustracions de Lucía Serrano, hi he notat un canvi en relació a altres obres en les quals m’era fàcil entrellucar-hi la seva mà i el seu estil. De totes formes, copsa d’allò més bé el to del text, hi aporta dinamisme, en descriu amb precisió les emocions i realça l’ingredient humorístic.