Gegantíssima

L’ús del superlatiu en el títol ja indica que això de ser gegant o ser petit és una qüestió subjectiva, i és amb aquesta veu subjectiva que la protagonista del relat ens presenta una qüestió que tots els infants coneixen: a vegades s’és massa petit per fer segons què, i a vegades massa gran. Però quan aquesta protagonista esdevindrà gran de debò, és a dir, gegantíssima, serà quan arribi la seva germaneta.

Olid presenta una narració basada en la vida quotidiana, fresca i ben dialogada, subratllada per les malicioses i expressives il·lustracions de Mariam Ben-Arab. En resum, i tal com es llegeix a la contracoberta, vet aquí «un dolç relat que parla de fer-se gran» … i que segueix l’estela deixada per alguns llibres precedents com el de Fanny Joly i Roser Capdevila, Un germanet? A qui se li acut! (La Galera, 2000), o el de Lauren Child El nen nou (Joventut, 2014). Només que, en aquest cas, qui naixerà no és nen, sinó nena, que l’humor hi és menys present, si bé no pas absent, i que aquí hi ha un desplegable i en els altres no.