Gelats de lluna

L’autora i il·lustradora sud-coreana Heena Baek (Seül, 1971) va rebre el Premi Memorial Astrid Lindgren 2020, i gràcies a aquest reconeixement internacional l’editorial Kókinos va començar a publicar la seva obra a casa nostra. És així com, en poc temps, han aparegut al mercat mitja dotzena dels seus àlbums, que en més o menys mesura han representat una entrada d’aire fresc i renovació.

Gelats de lluna, publicat per primera vegada el 2010, ens mostra l’interior d’un bloc de pisos on els veïns intenten vèncer la calor a base d’aires condicionats i ventiladors. De tanta calor, fins i tot la lluna s’està desfent. Per sort, la portera de l’edifici recull les gotes amb un gibrell i en fa gelats.

Com ja és habitual en l’obra de Heena Baek, tot comença en un escenari familiar i quotidià, però de cop i volta, una mica a l’estil caldersià, l’imprevist fa acte de presència. Aquest fet màgic que apareix no transforma la realitat en aventura sinó que la màgia s’integra dins la normalitat. La casa pot ser un territori fantàstic i els personatges de Baek en són molt conscients. Només cal veure amb quina parsimònia la portera acull els conills de jade, que segons una llegenda asiàtica viuen a la lluna i no s’allunyen mai del seu morter. A aquest pont entre tradició i modernitat, li podem sumar la referència a La finestra indiscreta d’Alfred Hitchcock, que, segons l’autora, la va inspirar per crear la maqueta d’aquesta comunitat de veïns. I fins i tot em plantejo si amb aquesta història l’autora no ha pretès explicar-nos les diferents fases de la lluna.

Tota aquesta fantasia, sumada a l’artesanal posada en escena a partir dels seus propis diorames, acaba donant un resultat molt original. Per crear les il·lustracions juga amb diferents enquadraments i plans fotogràfics, contrastant els objectes de color amb els personatges, que són figures planes de paper en blanc i negre. El disseny de les pàgines també és dinàmic i sempre al servei de la història, alternant diferents mides de vinyeta i variant la disposició del text (per exemple quan les paraules imiten la lluna desfent-se). Com que és una història ambientada en la nit, juga amb algunes pàgines en fons negre i lletra de color blanc, aconseguint que ens sentim acollits dins aquesta atmosfera màgica del relat. En aquest sentit, em queda el neguit de veure l’obra original perquè, tot i que és hàbil dibuixant la claror de la lluna entre tanta foscor, dubto si en alguna pàgina el treball d’impressió no ha quedat excessivament fosc.