Gènova, «città chius@».

Si els ingredients bàsics d’una novel·la d’èxit i d’actualitat per a joves són un bon tros de noia catalana bonica i de cos esvelt, un tall de noi italià d’ulls d’aiguamarina, dues cullerades de pares separats, un poc de globalització, oku-pació i injustícia social, i un polsim de sexe en mig de governs poderosos refugiats en una cimera dels G-8, aquesta és la novel·la perfecta. Però si tot això porta que la narrativa juvenil deixi de ser un pou d’emocions, de sensacions per a lectors amb ganes de respostes, i caure en un bassal on els joves no s’han de mullar ni els peus –literàriament parlant–, no hi estic d’acord.
Gemma Pasqual, que ens va captivar molt més en el seu Marina, ha volgut fer un llibre de denúncia i, tot i la bona voluntat, li ha sortit un pamflet de bons i dolents on una noia navega en plena adolescència en un món que la supera. Una novel·la més en la literatura juvenil actual.