Gent de pedra.

Premi Joaquim Ruyra 2002
Geogràficament ubicada entre les serres del Garraf i l’Ordal, i històricament situada en la prehistòria, aquesta novel·la presenta l’odissea de Jubal, un noi que viu ran de mar i que emprèn un viatge cap a la vall Tancada on habita la gent de pedra. Allí tindrà accés a tota mena d’experiències: la caça, l’amor, l’odi… en un relat èpic d’una bona qualitat literària (potser amb massa punts i seguit que afeixuguen els paràgrafs) i de personatges ben caracteritzats dins els seus rols respectius. Seguint aquest viatge iniciàtic, el lector pot copsar els contrastos culturals que es produïen en la transició del paleolític al neolític, com en les propostes de Jean M. Auel, on es prenen certes llibertats històriques per tal de construir un relat atractiu. Aquest ho és, i obre les portes de l’àmbit de la literatura juvenil a una autora novella en aquesta modalitat.