Groc i rodó

El nom del protagonista d’aquest àlbum es manté en l’anonimat, i així ha de ser perquè «allò» que li passa a ell els passa a milers d’infants d’aquí i d’arreu. «Allò» és una taca groga i rodona que li apareix cada matí, en llevar-se, damunt del llençol. Per això no li ve gens de gust anar de colònies: qualsevol se’n va a dormir en un llit estrany, envoltat de nens i nenes que poden fer mofa i befa de la teva taca!

Aquest és el repte argumental de la història, i el nom científic d’«allò» és enuresi, paraulota que, per sort, no és citada enlloc en el text concís i clar de Villanueva, fet de frases breus, a les quals no cal afegir res més per ser expressiu. L’expressivitat de l’àlbum va a càrrec de les il·lustracions a doble plana i gairebé bitonals de Ferran Orta, que es mostra hàbil en el joc de proporcions, perspectives, ombres i fons.

És evident que el llibre pot ser una bona eina de diàleg entre adults i infants que encara es fan pipí al llit, o que se n’han fet fins fa poc, i també és obvi que de llibres que tractin aquests petits, però feixucs, problemes infantils amb tant de tacte, tendresa i efectivitat com aquest n’hi hauria d’haver més. Però no queda tan clar si el conjunt total dels lectors incipients se’l faran seu, perquè sembla massa definida la diana de públic lector que vol atènyer. Per a aquests pocs, el llibre s’ho val.