Grooc! Bon dia, senyor marquès!

Destinada a un públic bàsicament escolar (les catorze pàgines finals són un qüestionari de lectura) Enric Lluch presenta una novel·la d’aventures protagonitzada i narrada per un lloro. Com que l’autor és llicenciat en història, aprofita l’avinentesa per fer un fresc social de la societat del segle XVIII, ja que el lloro passa de mà en mà (o de gàbia en gàbia) des de la selva americana fins a la família reial.
Tot i ser pulcrament escrita, ben documentada, amb tocs d’humor, a la novel·la, per ser-ho de debò, potser li manca un fil argumental que no sigui tan lineal, una estructura que no sigui tan repetitiva i que permeti enllaçar i travar les diferents situacions i personatges.
Personatges que Rovira il·lustra amb un traç més caricaturesc del que ens té habituats, amb un dibuix cada sis pàgines, cosa que afegida al cos tipogràfic emprat en permet una lectura folgada i descansada, propícia per al treball escolar.