Guarda’t del vent del desert

Acció, emoció, amor, traïció, aventures, paisatges exòtics, predestinacions, mapes d’estels… haurien de ser ingredients suficients per a una bona novel·la d’aventures, i no és així: hi ha tots els ingredients, però els falta cocció, cocció a foc lent. No n’hi ha prou amb un fil argumental; ens calen personatges rodons, amb perfil propi, encara que siguin estereotips dels personatges de les novel·les d’aventures. Un traïdor és un traïdor, però les raons, les ambicions, els desigs o les pors que el porten a la traïció poden ser molt diverses segons el temps, l’espai, les circumstàncies personals… i hem de poder intuir-les i més tard veure-les. Una novel·la ens ha de sorprendre amb coherència, sense treure conills de la màniga amb morts que no són morts, mares que reapareixen, i velles sàvies que fa anys que transiten pel desert i no els passa mai res i ningú no sap què hi van a fer en realitat.

Són cent-vuitanta-sis pàgines que demanen més versemblança, més intensitat, més espai per al lector.

Celebrem la presència de la jove editorial Onada Edicions de Benicarló, al País Valencià, els desitgem encert en la tria de títols  i els demanem, com demanem a tots els editors, que siguin exigents amb els textos, que no es conformin amb «als nois i noies els agrada», «a tal institut l’han recomanat o l’han prescrit». Fem lectors de pes, ens interessa a tots.