Guguengol

Guguengol va rebre el Premi Ramon Muntaner, un guardó per sumar-lo als abundants premis que ha rebut l’autor. I és que el mestratge en la construcció de la història, el domini de la narració, el rerefons de coneixements, el llenguatge ric i acurat, fan d’aquest llibre un candidat a reconeixements i premis.
Aquí, Nel·lo escriu una història de rituals d’iniciació. De fet, la majoria de les rondalles populars n’a-maguen un. Però en aquest cas, l’autor situa l’acció en una civilització primitiva i explica les proves d’accés a la majoria d’edat d’un noi, Notlits, que té el handicap d’una cama malalta. Els esdeveniments el faran reflexionar sobre el sentit d’aquesta mena de ritus.
Com es veu, el tema és cosa gran i seriosa, i ben explicada, a més. Per això, a aquesta lectora li resulta incomprensible que l’autor hagi usat i abusat d’uns noms propis que són paraules de menjars escrites a l’inrevés. Ramalac, Ossabrac, Orrux o Maicne, a més de Notlits, fan un efecte negatiu i inapropiat en el context d’aquest llibre.