Guium, la ciutat de l’oracle.

L’autor presenta amb aquesta segona obra seva una altra novel·la històrica on una parella de nins es troben, a causa del conjur d’un oracle, a la Mallorca de l’època dels romans.
A un esplèndid capítol inicial, que enganxa el lector i el motiva a prosseguir la trama del misteri plantejat, li succeeixen altres de desigual intensitat dramàtica on sovint passen més coses de les que es poden pair, perquè per una banda s’ha de seguir la trama i per altra es rep molta —massa?— informació contextual. Llàstima que l’autor no hagi sabut dosificar adientment els recursos retòrics, perquè el seu estil és acurat i molt vàlid per a una novel·la juvenil. En canvi, el fet d’adoptar sempre el punt de vista del narrador omniscient fa que, en moltes dificultats dels protagonistes, s’opti per una solució obtinguda «per art de màgia» que no resulta versemblant i que n’esborra o dilueix el protagonisme.
Les il·lustracions resulten molt desiguals i no aconsegueixen complementar adientment el relat.