Gulliver captiu

Una peça de teatre de trenta escenes i… només tres personatges, que viuen presoners del seu passat i del seu present, com el gegant Gulliver, que dona nom a l’obra que ara ressenyem. Nico és un jove que no ha volgut estudiar i que fa del parkour l’únic motiu pel qual lluitar i amb què guanyar-se la vida tot rodant vídeos d’aquest esport urbà. Tina, la seva parella, és una estudiant d’arquitectura que està redactant el projecte final de carrera, en què reflexiona sobre el creixement urbà de la ciutat de València i, en concret, del llit del riu Túria, on està situada l’atracció de Gulliver. Finalment, Sam, un jove que es desperta d’un coma trenta anys després de patir un accident al Gulliver mentre de nen jugava en aquest parc, i que ara, de la mà del seu germà Nico i de Tina, haurà d’aprendre a tornar a caminar i a obrir-se camí des de gairebé zero. Tots tres personatges lluitaran per sortir-se’n a la vida, arrossegats per deutes, desgràcies i alguna o altra persecució policial per transgredir les normes socials de conducta. Tot un thriller juvenil en forma d’obra de teatre, amb diàlegs curts i algunes escenes en què no hi ha cap tipus d’intervenció dels personatges, només llargues acotacions que indiquen com es mouen per l’escena.

El gran mèrit d’aquesta obra, XLVI Premi Ciutat d’Alcoi de Teatre Pep Cortés 2020, és que dona fe que el teatre escrit en valencià està viu. Però com diu Clàudia Serra, que signa la introducció d’aquesta obra, «Allò normal en un país normal seria que un text dramàtic premiat poguera immediatament disposar d’un poc de pressupost per a ser muntat i per a mostrar-lo a tothom […] Perquè fer les coses per amor a l’art no sempre és possible ni gratificant» (pàgina 21). Sens dubte, tot un toc d’atenció al qual caldrà no sols parar l’orella, sinó també allargar la mà.