Hàbits i tendències de lectura en el sistema educatiu valencià

Quan apareix un estudi com aquest ens hauríem de felicitar tots plegats. I és que, derivat de la tesi doctoral de Dari Escandell (l’Alguenya, 1982), professor de la Universitat d’Alacant, arriba a les nostres mans un estudi rigorós i d’impecable elaboració com és aquest Hàbits i tendències de lectura en el sistema educatiu valencià.

Des de Catalunya només podem mirar amb enveja sana que s’hagi desenvolupat una tasca tan ingent –3.179 enquestats!– que aporti tanta llum a l’estudi dels hàbits dels infants valencians. Quan, a més, es coneixen les dificultats amb què van haver de conviure, amb les traves que la mateixa Generalitat Valenciana va posar, aprovant decrets per impedir que es fes l’estudi, només podem treure’ns el barret.

Escandell ens ofereix una instantània, una selfie de la lectura a les escoles valencianes centrant-se, de forma molt especial, a fer recerca entorn dels centres que eduquen en valencià o en castellà. Així mateix, també aprofundeix i posa xifres en la relació directa entre l’hàbit lector i el nivell d’estudis dels xics, la importància de les famílies o la feina feta a les escoles, entre d’altres.

Un treball rigorós que hauria de ser de consulta obligada a totes les universitats dels Països Catalans i que esperem que no sigui una flor d’estiu, com va passar amb els estudis d’hàbits desenvolupats pel ClijCAT. I és que en aquest país sembla que, malauradament, fem massa accelerades de cavall i frenades de burro. Ja que, si vam fer un estudi d’hàbits el 2005 i un altre el 2010, per què no es va fer el 2015? Algú pot dir que els motius són econòmics, però, com bé sabem, a voltes aquests no són els únics.