Hi ha res més avorrit que ésser una princesa rosa?

No faré cap resum de l’argument perquè és perfectament deduïble del títol. En canvi, sí que em detindré en les qüestions de suggeriments didàctics i d’experiències de representació. Aquesta part, anomenada «El muntatge de l’espectacle», mostra la professionalitat de Paco Mir (per si algú no ho sap, un dels components del Tricicle) i el coneixement del públic a qui va adreçat el llibre, i ho fa de manera engrescadora, basant-se en l’experiència de l’èxit que va tenir l’obra quan es va representar al Teatre Poliorama de Barcelona fa dues temporades.

I és aquí on em vull aturar. No sé si és adequat dir això en una ressenya de llibre, però no em puc estar d’insistir que el teatre infantil no és únicament el que els nens representen a l’escola, o a l’esplai, sinó també el que poden veure com a espectadors. I que l’educació del nen espectador és tan important com la del nen lector. I que el teatre per a infants també forma part de la LIJ. Cosa que moltes revistes, blogs i recerques de i en LIJ s’entesten a ignorar. Continuaré insistint…